Tuesday, November 30, 2004

Resum del mes novembre 2004

Un pessimista ben informat ?

Lluís Amiguet: “En Iraq nos lo jugamos todo y vamos a perder”
La Vanguardia, 30/11/2004.

Cuando se vayan los marines, Al Qaeda proclamará su victoria, la mayor jamás alcanzada por ningún ejército árabe o islámico, y nada impedirá después que los islamistas más radicales se hagan con el control del Golfo: Arabia Saudí, Kuwait, los Emiratos... Esos regímenes del Golfo son frágiles como castillos de naipes y caerán arrasados por el huracán radical. El caos se adueñará de la zona y no habrá interlocutores válidos para entenderse. Lo que pasa hoy en Iraq pasará pronto en todo el Golfo.

Pilar Rahola, clamantis in deserto

Imprescindible article de Pilar Rahola: El imán, la mujer y la vara, publicat en El Pais el 27/11/2004. Es pot trobar en la seva web: PilarRahola.com i també reproduït a Idees x avui amb data 29/11/2004.

Desde que el mundo se tragó sin aditivos el enorme sapo de la condena a muerte planetaria contra Salman Rushdie y, lejos de situar Irán en el plano criminal que merecía, nos limitamos a camuflar con barba y bigote al condenado, desde entonces cedimos muchos pueblos a la impunidad de la violencia. ¿No nacen de estas nuestras miserias los monstruos que asesinaron al cineasta Van Gogh?

Monday, November 29, 2004

Two, Three, Many Fallujas

Mackubin Thomas Owens: Two, Three, Many Fallujas
The Weekly Standard, 26/11/2004.

The fact is that Falluja is part of a campaign, a series of coordinated events —movements, battles, and supporting operations— designed to achieve strategic or operational objectives within a military theater. Falluja is just one battle, albeit an extremely important one, in a comprehensive campaign to stabilize the Sunni Triangle.

Crònica de la Palestina lliure d’Arafat

Sami el-Soudi és un periodista àrab palestí habitualment ben informat, amic de la veritat i per tant desamic d’Arafat. Així veu el panorama.

Sami el-Soudi: L’après Arafat : Tout est en train de changer
Metula News Agency, 29/11/2004.

(...) “il existe un contraste choquant entre les honneurs que la France a rendus à monsieur Arafat et la tiédeur de son engagement aux côtés des nouveaux dirigeants démocratiques de Palestine. C’est maintenant qu’il faudrait voir Barnier à la Moukata… et même Chirac”.

Saturday, November 27, 2004

Premi a Magen David Adom


Després de veure com la Vanguardia atorgava el “II Premio Internacional Conde de Barcelona” a l’entitat Creu Roja & Mitja Lluna Roja, Via Fora ha instituït el Premi Internacional Jaume d’Urgell, n’ha convocat la primera edició, i tot seguit, al cap de breus deliberacions, ha acordat concedir-lo, tal dia com avui, a Magen David Adom, una organització també plenament dedicada a la “solidaritat universal” en l’àmbit on actua.

Quosque tandem, Gallia, abutere patientia nostra?

La cadena de televisió de Hezbollah ja és accessible a França mitjançant el satèllit Arabsat.


Sylvain Attal: En autorisant sa diffusion sur le câble et le satellite, Paris laisse s'exprimer une des principales sources d'appel au terrorisme

(...) la France est devenue totalement schizophrène. Alors que ses services de renseignements et de sécurité sont parmi les plus actifs dans la lutte contre les réseaux terroristes, dont chaque jour montre à quel point ils sont bien implantés dans notre pays, elle autorise la diffusion d’une des sources principales d’appel au martyr et au terrorisme.


Antoine Subiaco: TV Réalité : le terrorisme en direct sur vos écrans (avec sa grille des programmes)

Le Hezbollah après avoir massacré et chassé chrétiens et juifs du Liban, après avoir tué dans l’attentat du Drakkar des soldats de l’ONU, après avoir torturé, exécuté, violé allait pouvoir étaler sa haine raciale et vanter son programme de charia sur les ondes.

Friday, November 26, 2004

Arafat, un homenatge

El primer ministre accidental

Significatiu editorial de The Wall Street Journal, 25/11/2004. Versió íntegra: The Accidental Prime Minister. Tot seguit, traducció a l’espanyol de la major part:

«No quiero ser un gran líder, confesó el presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, a la revista Time el pasado mes de septiembre. En ese caso, sus primeros nueve meses en el Gobierno deben calificarse de éxito rotundo.

El joven presidente dejó su particular impronta, antes incluso de encontrar el camino que le llevó hasta La Moncloa, prometiendo la retirada de las tropas españolas de Irak, [lo que] rubricó la perfecta nota de agradecimiento a los terroristas que hicieron estallar los trenes el 11 de Marzo y que, con ello, le dieron el empujón final e inesperado para hacerse con el poder.

A propósito, en contra de las alegaciones socialistas de que el Gobierno anterior había expuesto a España al terrorismo, ahora sabemos que los ataques de Madrid fueron planeados mucho antes de la Guerra de Irak. La retirada, que le costó a España la pérdida de amistades e influencias en el extranjero, no aportó ninguna seguridad a la nación. La policía española ha frustrado varios ataques terroristas desde entonces, y el país continúa siendo objetivo y cobijo de la red internacional de Bin Laden.

Las implacables oleadas de burlas antiterroristas por parte de Zapatero hacen estremecerse a diplomáticos de países como Francia y Alemania. De hecho, ya son dos las veces que ha instado a los aliados estadounidenses a desertar y abandonar Irak. Aun así, de alguna forma el presidente esperaba que George W. Bush le devolviera las llamadas. Sería muy tentador hacer caso omiso de todo esto, como si no fuesen más que meteduras de pata de un presidente falto de experiencia que finalmente se ha vuelto inteligente. Pero la política de Zapatero parece no estar dirigida tanto por la inexperiencia como por la ideología, y eso sí que es difícil de cambiar.

Tal visión del mundo ayuda a explicar su afinidad con los últimos bastiones del socialismo latinoamericano. Zapatero está ejerciendo una presión colosal para que se levanten las sanciones de la UE contra Cuba, alentando de manera ostensible las reformas según él necesarias en la isla totalitaria. [...] Otro de los proyectos estrella del presidente español es el fortalecimiento de los lazos de su nación con el presidente venezolano, Hugo Chávez.En una visita de Estado a Madrid esta semana, Chávez derrochó entusiasmo con respecto a ’las buenísimas vibraciones’ entre él y Zapatero. El ministro de Exteriores español, Miguel Angel Moratinos, llegó incluso a apoyar la acusación de Chávez de que el anterior Gobierno conservador de España apoyó el golpe de Estado en su contra.

[...] Zapatero tiene derecho a mantener sus puntos de vista. Pero estaría justificado que el pueblo español se preguntase qué puede sacar de un líder que apacigua a los terroristas, se codea con los dictadores y menoscaba el prestigio internacional de España. Puede que en la Península Ibérica todavía queden por delante cuatro largos y oscuros años».

No a la UE :: Per què no a Turquia

Arguments racionals i entenedors, com per explicar-los a la mainada, d’un expresident de la República francesa contra la incorporació de Turquia a la UE.

Valéry Giscard d’Estaing: Turquie : pour le retour à la raison

Le flottement actuel du projet européen, le scepticisme qu’éprouvent à son endroit les citoyens d’Europe — confirmés par l’abstention majoritaire aux élections européennes — s’expliquent par le manque de clarté de ce projet. De quelle Europe s’agit-il ? Les élargissements successifs ont accru le trouble des esprits. Jusqu’où se poursuivra cette fuite en avant d’une Europe non encore organisée, peu efficace dans ses résultats, et qui voit se réduire le soutien démocratique de sa population ?


Cf la decidida i militant petició d’Occidentalis:
La Turquie n’est européenne ni par sa culture, ni par sa géographie. En intégrant un pays musulman dans une Europe occidentale, nous signons l’arrêt de mort de notre civilisation.

Why We Are In Iraq

And why the Democrats are not helping our cause.

David Horowitz: Why We Are In Iraq
FrontPageMagazine, 25/11/2004.

In a war like the present one, where the enemy walks among us and can kill thousands of civilians at a stroke, it is important to recognize the difference between criticism that supports the war effort and criticism that undermines it, even if the actual line between them is not always easy to discern.

Thursday, November 25, 2004

Iran: perill nuclear

Israël met en garde l’Europe sur le nucléaire iranien
Interview d´Ygal Palmor par David Sebban, 23/11/2004.

Dans le passé, les Iraniens ont pris d’autres engagements dans le domaine nucléaire, et à ce jour, bien au-delà de ce que nous disons depuis des années, ils n’ont jamais tenu aucun engagement et ont profité de la somnolence et de la bonne foi de l’Occident, pour développer en secret les moyens de se doter de capacités nucléaires et militaires. Ceci ayant été confirmé par l’agence internationale de l’énergie atomique, je ne vois pas pourquoi nous devrions les croire aujourd’hui.

L’enemic

Com diria Xavier Bru de Sala, “las cosas, pues, son y están así”:

Salvador Sostres: L’enemic
e-noticies.com, 25/11/2004.

Xenòfobs i racistes són coses que sovint se’ns diuen als qui alertem dels perills de l’islamisme i de la seva voluntat d’acabar amb nosaltres. L’imam de Mataró, ara ho hem sabut, acompanyarà el de Fuengirola a la presó acusat el primer de col·laborar amb terroristes i el segon d’altres baixeses iguals o pitjors. Mentrestant, la progressia s’entesta a voler pagar mesquites amb diner públic: mesquites on s’anima a la violentació dels valors de la nostra societat, al menysteniment de la dona i a la destrucció d’Occident. Els atemptats de l’11 de setembre ja sabem que es van organitzar a Catalunya i els trens de Madrid són una tragèdia prou eloqüent. Hi ha xoc de cultures, de civilitzacions. Occident vol viure en pau i l’islamisme exaltat vol destruir Occident. No voler entendre això és voler suïcidar-se, i la veritat és que per aquest món s’està molt bé i jo no tinc encara ganes de marxar-ne. Aquesta és la partida i aquests els jugadors i aquestes les intencions: i val més que ens deixem de tòpics ecopacifistes perquè el que hi ha en joc és alguna cosa més, alguna cosa més que aquests tontets de l’esquerra han pogut mai comprendre i així ens han anat les coses quan han estat a les seves mans. La solidaritat i el diàleg i la comprensió serveixen per a gent que es vol deixar ajudar, que vol parlar i que vol comprendre o ser compresa. Per l’enemic que vol destruir-te (tal com l’únic objectiu de Palestina és destruir l’estat d’Israel) només hi ha lloc per a la defensa, el contraatac i la victòria.

Prou de correcció política

Alfredo Abián: Musulmanes europeos
La Vanguardia, 22/11/2004.

Los violentos choques interculturales que se registran en los Países Bajos desde el asesinato del polémico cineasta holandés Theo van Gogh, a manos de un islamista radical, están disparando las alarmas en Europa. La corrección política, auténtico mausoleo funerario de la realidad, nos había llevado a creer que la tolerancia y la integración, valores que predicamos más con las palabras que con los hechos, habían sido un éxito. Sin embargo, los ataques a mezquitas, escuelas coránicas e iglesias y las amenazas a políticos demócratas críticos con el integrismo islámico nos han sacado del espejismo. La intolerancia se extiende mientras algunos descubren, con pasmo hipócrita, que decenas de miles de musulmanes europeos, incluso de segunda y tercera generación, no se han integrado social, cultural ni económicamente en los suburbios de nuestras grandes capitales. La intransigencia, de todo colorido religioso y político, es de tal nivel que Francia padece desde hace meses una cadena de profanaciones de cementerios, especialmente judíos. Nos enfrentamos a demasiadas manifestaciones fanáticas como para seguir cruzados de brazos o, lo que es peor, seguir practicando ese deporte intelectual tan europeo que consiste en no hacer nada, llenarnos la boca de buenos deseos y, eso sí, rasgarnos las vestiduras cuando Samuel P. Huntington insista en su profecía sobre el choque de civilizaciones o la italiana Oriana Fallaci rebautice al Viejo Continente con el nombre de Eurabia.

Friday, November 19, 2004

Rioufol parla d’Oriana

Ivan Rioufol parla d’Oriana Fallaci

Laisser dire Oriana Fallaci, bien qu’elle parle sans nuance et qu’elle blesse.

Qui té por de Voltaire ?

Representar una peça de Voltaire, avui ja no és possible ?

Pierre Frantz: Le fantôme de Mahomet, 12/02/2004.

De lectura imprescindible, doncs:
Le fanatisme ou Mahomet le prophète
La paix avec ce traître! ah! peuple sans courage,
N’en attendez jamais qu’un horrible esclavage:
Allez, portez en pompe, et servez à genoux
L’idole dont le poids va vous écraser tous.
Moi, je garde à ce fourbe une haine éternelle;
De mon coeur ulcéré la plaie est trop cruelle.

Thursday, November 18, 2004

Després d’Holanda, Flandes

Quin dia avui!

Un Juif Orthodoxe a été assassiné à Anvers.

La police fédérale belge examine l’incident, qui semble être un crime de haine, car l’argent de Na’eh n’a pas été volé et il n’était pas impliqué dans des actes criminels.


Mimount Bousakla, sénatrice socialiste anversoise d’origine marocaine, connue pour ses propos critiques envers une partie de la communauté musulmane de Belgique, a été l’objet de menaces de mort.

La jeune femme a à plusieurs reprises dénoncé le repli sur elle-même de la communauté musulmane de Belgique, en grande partie constituée de personnes d’origine marocaine, et certaines pratiques comme le mariage forcé.

... i rebel !

Francisco Peregil: Lesbiana, musulmana y rebelde
El Pais, 14/11/2004.

“Este complejo de supremacía es peligroso porque cuando se producen abusos en nombre del islam muchos musulmanes no saben cómo debatir lo que dicen los fundamentalistas, porque no se nos ha enseñado a hacer preguntas sobre el libro sagrado”.

Condy is here

Lliçó magistral de Havel

Vaclav Havel: Ce que le communisme peut encore nous apprendre
Le Figaro, 16/11/2004.

Si nous ne voulons pas être dépassés par des forces anonymes, nous devons faire en sorte d’appliquer les principes de liberté, d’égalité et de solidarité — fondements de la stabilité et de la prospérité des démocraties occidentales partout dans le monde.

Nous pourrions commencer par les Nations unies, relique du lendemain de la Seconde Guerre mondiale, qui ne reflètent pas l’influence de certaines puissances régionales nouvelles et accordent le même statut aux pays dont les représentants sont élus démocratiquement et à ceux dont les dirigeants ne défendent que leurs propres intérêts.

Tuesday, November 16, 2004

Més sobre l’assassinat de Theo van Gogh

Pavel Schenk: L’islam fanatique pour l’Europe ? Non, merci !

(…) si l’islam a bel et bien besoin de la démocratie, celle-ci peut parfaitement se passer de lui. De lui et de ses fanatiques prêts à tout et à tout moment, des fanatiques qui, pour pouvoir devenir des musulmans fanatiques, ont dû d’abord être élevés comme des musulmans tout court.


Amina Talhimet: Les islamistes au pays de Van Gogh
Libération (Maroc), 14/11/2004

De nombreux jeunes néerlandais d’origine marocaine ont été embrigadés par ces mouvements qui ont proliféré comme des Gremlins dans le pays de Van Gogh et Rembrand.


Daniel Pipes: [Theo van Gogh and] "Education By Murder" in Holland

That a non-Muslim critic of Islam was ritually murdered for artistically expressing his views was something without precedent, not just in Holland but anywhere in the West. Dutch revulsion at the deed shook the deep complacency of what is perhaps the world's most tolerant society.


! Visiteu Theo van Gogh

USA vs Israel

Frédéric Encel & François Thual: Etats-Unis-Israël : une amitié à démythifier.
Le Figaro, 13/11/2004.

(...) contrairement à la légende entretenue délibérément et/ou l’idée reçue de bonne foi, Israël et les Etats-Unis ne furent pas toujours alliés et, à plusieurs reprises, entretinrent même des relations tendues.

Friday, November 12, 2004

Europa assassinada

Maurice G. Dantec: La seconde mort de Van Gogh
(“Dantec c’est le seul qui ose encore frapper si fort...”)

L’assassinat de Théo Van Gogh par un microcéphale islamiste signe l’arrêt de mort de la civilisation « européenne », et en cela il paraphe aussi la seconde mort de son ancêtre, la seconde mort de Van Gogh. Pourquoi ? Oh, non pas à cause du fait que par cet assassinat, l’abruti nommé Mohamed B. l’aura tuée, cette Europe que le peintre à l’oreille tranchée avait su porter à l’état d’incandescence artistique, mais plutôt parce que ce meurtre révèle brutalement en un acte unique comment tout le continent va périr, je devrais dire : a déjà péri.

Thursday, November 11, 2004

Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi

Avui és Sant Martí (Tradicions i costums relacionats amb Sant Martí de Tours a les comarques de Girona),

i a tot porc li arriba el seu Sant Martí:


Avui precisament han anunciat oficialment la mort d’Arafat. Biografia: Yassir Arafat, 1929-2004.

Articles de Daniel Pipes: Arafat’s Last Threat to Israel (09/11/2004) i Arafat’s Bedroom Farce (10/11/2004).

Editorial d’Élisabeth Schemla: Arafat, le fedayin qui a donné corps, charte, objectif final au nationalisme palestinien.

Articles de Salvador Sostres, en l’Avui del 08/11/2004 i a e-noticies.com del 15/11/2004: Sostres s’imposa.



Que Déu s’apiadi de la seva ànima; nosaltres no tindrem pietat per la seva memòria.

Monday, November 08, 2004

La Constitució europea surt en turc, però no en català

La web de la Convenció Europea inclou la proposta de Constitució europea en vint-i-quatre llengües diferents, fins i tot en turc, però no en català. Turquia encara està intentant pactar el calendari per iniciar les negociacions per a una futura adhesió a la Unió Europea, però ha aconseguit que el text es tradueixi al seu idioma. Aquest document va ser aprovat per aquest organisme en les sessions del 13 de juny i del 10 de juliol del 2003, i es va presentar al president del Consell Europeu el 18 de juliol del mateix any.

Arafat, el final que no acaba

Sami El Soudi: Un état absolument stable
Metula News Agency, 07/11/2004.

Il y a deux vraies raisons à la réfrigération prolongée du leader de la cause palestinienne : La première, très prosaïque, vient de ce que l’on se bat à couteaux tirés pour mettre la main, avant l’annonce de son décès, sur l’héritage colossal qu’il a volé à son peuple.


Bret Stephens: Un gangster en politique. Ce qui reste de la cause palestinienne après sa disparition : rien !
Wall Street Journal, 07/11/2004.

Le “rais” était fondamentalement un gangster en politique, mais aussi le plus grand illusionniste du 20ème siècle. Il a réussi à créer par magie une cause, un peuple, à partir de rien, tout an rameutant autour de lui le monde entier.


Sami El Soudi: Assez !
Metula News Agency, 08/11/2004.

(…) la visite prévue aujourd’hui des deux dirigeants de fait de l’Autorité Palestinienne, Mahmoud Abbas et Ahmed Qoreï, en compagnie du pantin hyper arafatien Nabil Cha’at, en guise de dépositaire de la volonté du “Vieux”, n’a pas pour but de vérifier de visu l’état de mort de l’ancien leader mais de demander à Jacques Chirac la permission de couper le respirateur. Ils forment, en quelque sorte et à eux trois, le panel entier de la légitimité de la continuation du pouvoir de l’Autorité. Leur départ a été décidé après le retour de France de Mohamed Dahlan, porteur d’une offre de partage de l’héritage d’Arafat de la part de Souha. Après l’avoir entendu, tous les dirigeants présents à la Moukata ont décidé que le trio devait prendre le premier avion en partance pour la capitale française afin de parler à Chirac. Ils doivent lui demander de faire cesser les tortures demain soir, à l’occasion de la nuit d’Al-Kader, la nuit où, selon la tradition musulmane, Allah a révélé le Coran à son prophète Mohamed. Cela donnera une dimension mystique à la disparition d’Arafat, selon les calculs des dirigeants palestiniens et cela aidera à faire passer la pilule.

Wednesday, November 03, 2004

The Sound of Inevitability

Jonathan V. Last: The Sound of Inevitability
Weekly Standard, 03/11/2004
The election is over and we know who won. But the political landscape is still full of uncertainties. What happens next?


Ben Johnson: Four More Years
FrontPageMagazine, 03/11/2004

... last night the American people endorsed an aggressive, forward-looking policy of taking the War on Terrorism to the enemy.

Tuesday, November 02, 2004

Theo van Gogh, assassinat

Maten a trets el director de la pellícula sobre l’assassinat de Pim Fortuyn



Note d’Occidentalis: «Islam: religion de tolérance ! Les néerlandais victimes de l’islamisation de leur pays ont désormais le choix entre la dhimmitude ou ... LA MORT ! Rendons hommage à cet homme qui osa critiquer l’islam. Si l’islamovigilance grandit dans ce Royaume de tolérance et de liberté, c’est peut être que le problème ne vient pas des “européens racistes”, mais bien ce cette religion barbare qui a notamment pour projet “De l’Islam en Europe à l’Europe musulmane”.


! Theo van Gogh