L’enemic

Com diria Xavier Bru de Sala, “las cosas, pues, son y están así”:

Salvador Sostres: L’enemic
e-noticies.com, 25/11/2004.

Xenòfobs i racistes són coses que sovint se’ns diuen als qui alertem dels perills de l’islamisme i de la seva voluntat d’acabar amb nosaltres. L’imam de Mataró, ara ho hem sabut, acompanyarà el de Fuengirola a la presó acusat el primer de col·laborar amb terroristes i el segon d’altres baixeses iguals o pitjors. Mentrestant, la progressia s’entesta a voler pagar mesquites amb diner públic: mesquites on s’anima a la violentació dels valors de la nostra societat, al menysteniment de la dona i a la destrucció d’Occident. Els atemptats de l’11 de setembre ja sabem que es van organitzar a Catalunya i els trens de Madrid són una tragèdia prou eloqüent. Hi ha xoc de cultures, de civilitzacions. Occident vol viure en pau i l’islamisme exaltat vol destruir Occident. No voler entendre això és voler suïcidar-se, i la veritat és que per aquest món s’està molt bé i jo no tinc encara ganes de marxar-ne. Aquesta és la partida i aquests els jugadors i aquestes les intencions: i val més que ens deixem de tòpics ecopacifistes perquè el que hi ha en joc és alguna cosa més, alguna cosa més que aquests tontets de l’esquerra han pogut mai comprendre i així ens han anat les coses quan han estat a les seves mans. La solidaritat i el diàleg i la comprensió serveixen per a gent que es vol deixar ajudar, que vol parlar i que vol comprendre o ser compresa. Per l’enemic que vol destruir-te (tal com l’únic objectiu de Palestina és destruir l’estat d’Israel) només hi ha lloc per a la defensa, el contraatac i la victòria.