La victòria exemplar d’Israel

MCV: Victòria sobre la intifada
El Punt, 13/08/2004.

Tal com es presenta entre nosaltres el conflicte entre Israel i els seus veïns és lògic que no es parli d’un fet incontestable: la derrota de la intifada que Arafat va engegar el setembre del 2000. L’objectiu era, tot renunciant a les negociacions en curs, obtenir d’Israel concessions unilaterals mitjançant una campanya de terror, i això ha estat un fracàs rotund. En el clímax de la intifada, en un sol mes, el març del 2002, va haver-hi nou atacs suïcides, amb 85 morts i centenars de ferits; en els últims mesos, contradient els propaladors europeus de mals averanys, el nivell global de violència s’ha reduït ostensiblement. L’èxit estratègic d’Israel es deu, d’una banda, a l’eliminació selectiva dels caps terroristes —amb les consegüents llàgrimes retòriques en els nostres noticiaris—, fins al punt que els qui resten han de dedicar la major part del temps a protegir-se, i d’una altra, a la construcció de la barrera de seguretat, un recurs no gaire amable però que s’ha demostrat molt efectiu travant el pas dels assassins. I un altre factor a destacar és que els israelians no s’han sentit mai desmoralitzats, i després de cada atac, un cop recollits els cadàvers, han tornat a sortir al carrer, a agafar l’autobús, a seure en els mateixos cafès. Tota una lliçó per a ciutadanies més temorenques. Ara mateix, Arafat està en posició d’escac i mat, i la victòria d’Israel està definint un nou equilibri a la zona. N’hi ha per celebrar-ho.

Guy Millière: La victoire exemplaire d’Israël
Metula News Agency, 06/09/2004.

(...) la situation dans laquelle nous sommes aujourd’hui au Proche-Orient est très claire : Israël a gagné la guerre de la seconde Intifada. D’une manière nette et éclatante.