Després de Turquia, el Marroc, o per què no Níger i Mali

Pepe Borrell ha anat a vendre més Europa al basar marroquí: Borrell afirma en Marruecos que la UE debe invertir más capital político en el norte de África, Borell subraya voluntad de UE de situar relaciones marroqui-europeas a un nivel mejor —Occidentalis es limita a destacar-ho: Le Maghreb est l’avenir de l’Europe—.

Les prioritats europees han quedat més clares que mai:

Subrayando la importancia que presta la UE al mundo arabe-musulman, el presidente del Parlamento europeo (PE) llamo a evitar que la lucha contra el terrorismo atente contra la buena armonia existente entre la UE y el mundo arabe-musulman y los valores arabe-islamicos.

I no hi ha indicis que hagi tramès les inquietuds del Front Polisario, la causa del qual ha deixat d’interessar perquè es veu que ara no hi ha més “territoris ocupats” que els que ocupen els jueus —Lettre envoyée à Monsieur Josep Borrell Fontelles…—:

L’Europe s’honorerait donc à intervenir en toute urgence, pour amener le Maroc à mettre un terme à sa répression exercée indistinctement contre des populations sahraouies civiles innocents; pour exiger du gouvernement du Maroc de libérer tous les prisonniers d’opinion sahraouis, et annuler ses procès éhontés contre ceux-ci. De même qu’il est urgent que l’Union Européenne exige du gouvernement marocain, le libre accès aux territoires occupés du Sahara Occidental; pour aller à la rencontre des populations sahraouies suppliciées.

En definitiva, aquesta bandera com més va més pertinent apareix: