La insostenible Barcelonota

Grans veritats diu Duran en la seva homilia setmanal: La ciutat de Barcelona és la més cara, bruta i insegura d’Espanya i de les que més ho és d’Europa.

Barcelona recull ara les tempestes dels vents que han sembrat al llarg de molts anys els seus governants locals, especialment els dels darrers vuit o deu anys. Ara es recull la collita d’aquella llavor que com a pluja fina s’ha anat sembrant al llarg d’aquests anys. Díptics pronudistes; aquell “jo també sóc okupa” de la regidora Mayol davant del desallotjament; l’exaltació institucional del tancament d’immigrants sense papers a l’Església del Pi; la permissivitat d’acampades a la Plaça Francesc Macià o a la mateixa Plaça Sant Jaume…

Ara falta veure si l’oposició municipal, que mai no ho havia tingut tan bé per posar contra les cordes un consistori de ximplets, té autèntiques ganes d’arribar al govern.

Vinga tots:

Si tu l’estires fort per ‘quí
i jo l’estiro fort per ‘llà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.