Cabòries
Alfons Quintà: De cabòria a cabòria, sense anar enlloc
Avui, 22/03/2005.
De vegades recordo sense cap nostàlgia els temps de l’atemptat de l’11 de setembre del 2001, de la intervenció militar a l’Afganistan, de l’enderrocament del tirà Saddam Hussein i de les manifestacions antinord-americanes. Sembla que han passat més anys.
Pot ser degut al fet que allò va ser majoritàriament presentat a casa nostra com el preludi del que després no ha passat. La realitat es va enterrar amb visions ideològiques. En haver resultat errades, s’obliden els fets.
La majoria antiliberal i cridanera que es va donar a casa nostra està callada. Els resulta impossible recuperar les bestieses que van dir i els negres presagis que van formular, perquè la realitat ha evolucionat de manera oposada al que ells volien i preveien.
L’antiglobalització o el que sigui són especialistes a prescindir o a falsejar la realitat. Tanmateix, en relació a la manipulació dels fets històrics exposats a l’inici, ho tenen molt difícil.
Per això retornen al seu vici original: formular, en llenguatge profètic, grans cabòries que, sistemàticament, dia a dia, van sent substituïdes, per ells mateixos, per altres cabòries, atès que el pas del temps va acreditant la falsedat de les bestieses precedents.
Després, en passar el temps, els que usem el mètode inductiu, per oposició a l’apriorisme ideològic, podem acreditar del tot que la bestiesa ideològica del moment era això, una bestiesa.
Però aquí moltes persones, honestes i ben intencionades, no ho escolten, perquè el magma antiliberal ja ha aconseguit posar d’actualitat una altra cabòria, tan ximple com aquella que ara pots desmuntar i que, sense dubte, serà igualment desmuntada, però quan ells ja hauran pogut impressionar amb una altra cabòria.
He acabat de llegir el magnífic llibre Guerres fantasma, del periodista, premi Pulitzer, Steve Coll (Penguin, Nova York, 2004, 694 pàgines). He estat a l’Afganistan, país que ocupa diverses lleixes de la meva llibreria. Però mai m’hauria pensat que es pogués escriure un llibre tan rigorós i detallat sobre les circumstàncies que van portar a l’aparició de Bin Laden i Al-Qaida.
M’ha reconfortat en tot el que vaig escriure, en solitari, respecte a la total manca de responsabilitat dels Estats Units respecte al naixement de Bin Laden i Al-Qaida. Però això sembla que ja no interessi, perquè els que —mentint— van sostenir el contrari avui estan creant altres cabòries. Així anem, o no anem.
Avui, 22/03/2005.
De vegades recordo sense cap nostàlgia els temps de l’atemptat de l’11 de setembre del 2001, de la intervenció militar a l’Afganistan, de l’enderrocament del tirà Saddam Hussein i de les manifestacions antinord-americanes. Sembla que han passat més anys.
Pot ser degut al fet que allò va ser majoritàriament presentat a casa nostra com el preludi del que després no ha passat. La realitat es va enterrar amb visions ideològiques. En haver resultat errades, s’obliden els fets.
La majoria antiliberal i cridanera que es va donar a casa nostra està callada. Els resulta impossible recuperar les bestieses que van dir i els negres presagis que van formular, perquè la realitat ha evolucionat de manera oposada al que ells volien i preveien.
L’antiglobalització o el que sigui són especialistes a prescindir o a falsejar la realitat. Tanmateix, en relació a la manipulació dels fets històrics exposats a l’inici, ho tenen molt difícil.
Per això retornen al seu vici original: formular, en llenguatge profètic, grans cabòries que, sistemàticament, dia a dia, van sent substituïdes, per ells mateixos, per altres cabòries, atès que el pas del temps va acreditant la falsedat de les bestieses precedents.
Després, en passar el temps, els que usem el mètode inductiu, per oposició a l’apriorisme ideològic, podem acreditar del tot que la bestiesa ideològica del moment era això, una bestiesa.
Però aquí moltes persones, honestes i ben intencionades, no ho escolten, perquè el magma antiliberal ja ha aconseguit posar d’actualitat una altra cabòria, tan ximple com aquella que ara pots desmuntar i que, sense dubte, serà igualment desmuntada, però quan ells ja hauran pogut impressionar amb una altra cabòria.
He acabat de llegir el magnífic llibre Guerres fantasma, del periodista, premi Pulitzer, Steve Coll (Penguin, Nova York, 2004, 694 pàgines). He estat a l’Afganistan, país que ocupa diverses lleixes de la meva llibreria. Però mai m’hauria pensat que es pogués escriure un llibre tan rigorós i detallat sobre les circumstàncies que van portar a l’aparició de Bin Laden i Al-Qaida.
M’ha reconfortat en tot el que vaig escriure, en solitari, respecte a la total manca de responsabilitat dels Estats Units respecte al naixement de Bin Laden i Al-Qaida. Però això sembla que ja no interessi, perquè els que —mentint— van sostenir el contrari avui estan creant altres cabòries. Així anem, o no anem.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home