Finis Cataloniæ

Pujol adverteix que el mestissatge comportaria “el final de Catalunya”
Avui, 24/08/2004.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va aprofitar ahir una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per advertir que la immigració és un repte i que, si bé fins ara Catalunya ha mantingut la identitat tot i diferents onades migratòries, ara podria arribar un moment que “trenqués el país”.

Pujol, que va donar a aquesta qüestió una gran transcendència, va assegurar que si es fan realitat els plantejaments que promouen el mestissatge cultural, amb el relativisme que comporta, això “serà el final” de Catalunya.

Pujol va defensar la convivència entre els catalans i els immigrants i la integració dels que arriben a Catalunya, però tot plegat “sense necessitat d’arribar al mestissatge”, en al·lusió al fet que el país ha de seguir tenint un tronc central autòcton. “Hem de vigilar [el mestissatge], perquè hi ha gent a Catalunya que el vol, i això serà el final de Catalunya”, va insistir.

Seguint amb aquest simbolisme, Pujol va comentar que Catalunya és com un arbre al qual s’empelten constantment gent i idees des de fa segles, i va afegir que aquest procés surt bé “sempre que no sigui d’una manera absolutament abusiva” i que el “tronc sigui sòlid”. “A un got se li tira sal i la dissol, se n’hi tira una mica més i també la dissol”, però si se segueix tirant sal sense control arriba un moment que no es pot dissoldre, va apuntar gràficament.

L’expresident va sentenciar que és bàsic que el nou Estatut incorpori competències sobre immigració, perquè “ens hi juguem el ser i no ser”, i va apuntar que cal incloure-hi també l’esment que el català és la llengua vehicular de l’escola, per deixar clara una cosa que fins ara era una obvietat.

Ø Joan Herrera,
diputat d'ICV i portaveu del grup d'Esquerra Verda al Congrés: “no entén que la raó de ser de la Catalunya actual és precisament el mestissatge que s'ha produït els últims anys”. Què diu que què ?


! Salvador Sostres:
Ho tornaré a explicar tantes vegades com faci falta
www.e-noticies.com, 27/08/2004.

No van venir, els van portar. No és casualitat que el PSOE tingui avui més d’1 milió de votants a les eleccions nacionals. El cinturó de Barcelona no és casulaitat. Cornellà no és casualitat. Que Montilla hagi estat alcalde Cornellà tots aquests anys no és casualitat, ni tan sols pur designi de la democràcia. Au contraire, precisament. Cornellà, i l’Hospitalet tal com avui els coneixem, i els senyors Montilla i Corbacho, són conseqüència directa del franquisme. L’estratègia de portar tota aquella immigració del sud va ser una de les majors habilitats de Franco, molt més que prohibir la sardana, algunes cançons de Raimon o de Lluís Llach, o l’edició de llibres en català. Cada vegada que Corbacho guanya les eleccions, o quan Montilla se’n va a Madrid de “ministre català”, triomfa la idea franquista de desdbuixar i desactivar Catalunya com a entitat nacional. No es tracta d’establir categories de catalans segons els orígens, ni graus de catalnitat segons la ideologia (torno a repetir una vegada més, una vegada més encara) però és ben evident que la configuració actual de Catalunya respon a uns interessos determinats, a uns interessos contraris a la nostra identitat nacional que van ser ideats pel franquisme i aprofitats pels socialistes. Com diu aquell, el que més s'assembla a un espanyol feixista és un espanyol socialista. I més quan parlem de Catalunya, perquè l’horitzó indiscutible de tots els espanyols, vinguin d’on vinguin i vagin allà on vagin, és aniquil·lar-nos. Racista, Pujol? Va, home, va. És que eren racistes els jueus per tenir por de Hitler?